Un besets
ELS PRONOMS
Pronoms indefinits
algú ningú altri es/hom/un hom cadascú/cada u
Substitueixen: una persona
tothom substitueix: totes les persones
quelcom res substitueixen una cosa
Algú substitueix el concepte una persona en oracions afirmatives, mentre que ningú el substitueix en oracions negatives, interrogatives i condicionals.
La forma ningú en oracions negatives ha d'anar acompanyada de l'adverbi de negació no o els elements ni, sense.
Ningú no em digué res.
Ningú mai no pot anar seguit d'un complement introduït amb de. Llavors s'utilitza cap.
Cap d'ells no m'ho va dir
Res en oracions negatives, interrogatives i condicionals, substitueix el concepte una cosa.
Tens res d'allò?
No sé si ella sabia resignació
Quelcom que té un ús exclusivament literari, significa 'alguna cosa' i, per tant, tradueix el castellanisme algo en frases afirmatives, Naturalment, també hi podem fer servir el sintagma alguna cosa.
Convé no confondre res i cap: tots dos són indefinits i s'empren en oracions negatives,interrogatives i condicionals, però el primer és un pronom, mentre que cap és un determinant i necessita un nom o un pronom
No m'agrada cap quadre; és més, no m'agrada res del que tens al saló.
Vols res? Vols alguna cosa?
Tens gens de pa? Tens alguna quantitat de pa?
Ha preguntat ningú per mi? Ha preguntat alguna persona per mi?
Ha vingut avui cap client? Ha vingut avui algun client?
Ho havies vist mai? Ho havies vist alguna vegada?
L'has trobada enlloc? L'has trobada en algun lloc?
El mateix ocorre amb les oracions condicionals o hipotètiques introduïdes per la conjunció si:
Si veus res així, m'ho compres
Si tens gens de pa, porta-me'n
Si ningú pregunta per mi, avisa'm
Si ve cap client, el fas passar
Si ho haguesses vist mai, no te n'estranyaries tant
Si la trobes enlloc, dus-la!
Quan estes paraules tenen valor negatiu, ès a causa exclusivament de la presència de l'adverbi de negació no, ni o sense;
No vull res No vull cap cosa
No tinc gens de pa No tinc cap quantitat de pa
Ningú no ha preguntat per tu Cap persona no ha preguntat per tu
No ho havia vist mai No ho havia vist cap vegada
No l'he trobada enlloc No l'he trobada en cap banda.
Demostratius neutres
Reemplacen tota una oració, raó per la qual no tenen flexió ni de gènere ni de nombre. Presenten les següents formes:
Proximidat inmediata: ço i açò: He dut tot aço que veus
Proximidat mediata: això: Porta això que hi ha sobre la taula
Llunyania: allò: Veus allò d'allà avall?
Els possessius
remarques: les formes àtones tenen un ús molt restringit i sols s'empren-cada dia menys-amb certs graus de parentiu, i determinant les paraules casa i vida.
En ma vida no ho havia oït
T'esperaré a ta casa i no a la meua
Mon pare i ta mare ja es coneixien
El caràcter àton d'estes formes determina la imposibilitat d'anar autònomament, cosa que no ocorre amb les corresponentes formes tòniques:
Aquell senyor, és ton pare? Si, és el meu.
Pronoms personals fort
1a persona jo, mi nosaltres, nós
2a persona tu vosaltres, vós
3a persona ell, ella, vosté ells, elles, vostés
reflexiu si, si,
ell, ella (mateix-a) ells, elles (mateixos-es)
Tu i jo (i les seues variants formals vós i nós-que encara que gramaticalment siguen plurals, pel sentit equivalen a tu i jo-) designen la persona que escolta i la que parla respectivament.
Les formes mi i si s'empren sempre precedides de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, vers i envers:
Ho va veure amb mi Ho digué en contra de mi
Ho feren entre si Ho féu per si (mateix)
Anteposats o postposats a prop, davant, darrere, malgrat, etx. Es poden utilitzar tant els pronoms personals, com els possessius:
Darrere meu/darrere de mi al meu darrere
Prop teu/ prop de tu
Davant seu/ davant d'ell/ al seu davant
Pronoms febles
Complement Directe
CD introduït per açò, això, allò o per una preposició substituïble per aquests pronoms---> HO
Deixa'm això---Ara no t'ho puc deixar.
Qui ha dit això?---Qui ho ha dit?
No vol saber que està malalt---No vol saber-ho.
Sempre diu que vindrà---Sempre ho diu.
CD definit: això és, determinat per l'article identificador, pels demostratiu aquest, aqueix, aquell o pel possessius-->
em (m'/-me/'m) ens (-nos/'ns)
et(t'/-te/'t) us (-vos)
el (l'/-lo/'l) els (-los/'ls)
la (l'/la) les
reflexiu: es (s'/-se/'s)
Has comprat els fulls?
Us buscà tota la nit.
Va despatxar-te per ràbia.
M'has volgut alguna vegada?
Mira'ns a la cara
Ell es pentina tots els dies
Ha dut l'aigua—-L'ha duta.
Va trencar aquest pitxer---Va trencar-lo
Ven els meus discos---Ven-los
Torques totes les cadires---Les torques.
Complement Indirecte.
| 1a persona 2a persona | Se substitueixen igual que el CD | em (m'/-me/'m) et(t'/-te/'t) | ens (-nos/'ns) us (-vos) |
| 3a persona | Si és reflexiu Si no és reflexiu | Es (s'/-se/'s) Li |
Els (-los/'ls) |
Has escrit a Teresa i a Maria?---No els he escrit encara
Vaig veure la Marta i li vaig dir.
Vol llavar-se les mans?
S'ha pentinat els cabells a André Agassi.
Complement de Règim verbal
-Pronom EN (n'-ne/'n) quan el verb exigeix la preposició DE
-Pronom HI quan el verb exigeix les preposicions A, EN, AMB
Parlaren DE politica? EN parlaven
Jugàrem A tennis. HI jugàrem.
Atribut---> SER, ESTAR, PAREIXER, SEMBLAR
EL, LA, ELS, LES si és definit
Magdalena era LA professora---Magdalena L'era.
Marc ha estat el meu promés---Marc l'ha estat.
Si és indefinit o és un pronom dimostratiu neutre (això, açò, allò) o una preposició substantivada que faça eixa funció--->HO
Son veïnes? HO són.
Sembla negre, però no HO es.
Complement predicatiu--->HI, EN (Solament amb el verb Fer-se)
Frederic es tornarà boig---s'HI tornarà.
Joan s'ha fet ric i jo no me n'ha fet.
